Novarama Back to the Future

El format estàndard de presentació corporativa no hi servia. Una sala amb escenari frontal, pantalla i faristol deixa l'assistent en posició passiva. Funciona per a resultats financers. Falla en una indústria en què el producte és experiència i en què els convidats estan entrenats per detectar una producció tèbia a primer cop d'ull.

El repte tenia tres capes. La primera, narrativa. L'estudi volia connectar la seva trajectòria amb el moment present sense convertir la nit en una classe d'història corporativa. La segona, tècnica. El concepte creatiu escollit, un homenatge estètic als anys vuitanta i a la ciència-ficció d'aquella dècada, exigia construir un món coherent i no decorar amb picades d'ullet soltes. La tercera, de públic. Periodistes, desenvolupadors, executius de publishers i socis institucionals conviuen al mateix saló. Cadascun amb un llindar d'atenció diferent i amb motivacions diferents per ser-hi.

La producció havia de resoldre les tres capes alhora. Sense que cap no canibalitzés les altres.

Bacus parteix d'una premissa molt concreta. Si el concepte és «tornada al futur», la nit ha de funcionar com una màquina del temps versemblant. No n'hi ha prou amb neons de colors i un parell de cartells. Cal que l'assistent travessi un llindar i entri en una altra dècada des del primer minut.

La producció s'organitza per capes cronològiques. Una zona de benvinguda amb el codi visual dels primers vuitanta. Una zona central on conviuen la nostàlgia i la presentació del nou projecte. I una zona final que retorna l'assistent al present de l'estudi, ja amb el producte damunt la taula.

L'equip treballa l'escenografia com una petita pel·lícula. Il·luminació de neons reals, no projectats. Atrezzo d'època seleccionat per un equip de direcció d'art. Música original a cada zona, amb transicions acurades perquè el convidat noti el canvi sense que ningú li ho hagi d'explicar. La senyalització del recorregut s'integra dins del mateix disseny, sense cartells operatius visibles.

La posada en escena del moment clau de presentació es construeix com una escena audiovisual completa. Vídeo, il·luminació dinàmica, veu en off i entrada de l'equip de Novarama coordinats en el mateix timecode. L'assistent no veu un acte corporatiu. Veu una escena.

El recorregut de l'assistent no s'anuncia. Es descobreix. L'entrada funciona com una porta a una altra època, amb figuració pròpia i un equip d'acollida vestit dins del codi. A partir d'aquí, el convidat es mou per la nit sense un programa visible i sense que un mestre de cerimònies li indiqui quan ha d'aplaudir.

El moment de presentació del nou projecte s'insereix dins del recorregut, no al damunt. Els assistents ja són dins del món construït quan comença l'acte, i aquest acte es munta com una escena més de la nit. No com un parèntesi corporatiu.

La part de networking es reparteix per les diferents zones escenogràfiques. Els periodistes tenen un espai recognoscible per accedir a l'equip de producte. Els inversors disposen de zones més reservades dins del mateix codi visual. I els socis tècnics es mouen amb llibertat per les àrees més informals. Sense que cap d'ells tingui la sensació de ser en un acte diferent.

El projecte compleix l'objectiu doble de l'encàrrec. La presentació del nou títol surt als mitjans especialitzats de videojocs amb el focus en el producte, no en la festa. I el codi visual de l'esdeveniment s'associa des del primer moment al posicionament que l'estudi volia reforçar.

Novarama guanya material audiovisual de qualitat propi per a ús posterior en comunicació corporativa i de talent. I Bacus suma un cas en què escenografia, il·luminació i direcció d'art treballen al mateix nivell que la presentació corporativa que les acull.