Allianz Oktoberfest

Un Oktoberfest celebrat en una seu corporativa topa amb dues limitacions tossudes. La primera és física. Hi ha terres tècnics, llocs de treball desmuntats parcialment, recorreguts d'evacuació que cal respectar i un horari d'activitat que només allibera la planta a partir de mitja tarda. La segona és de to. La festa s'ha de viure com una festa, no com un team building de manual amb un parell de banderoles i cerveses de supermercat.

A això s'hi sumen tres exigències operatives. Servir tres-centes pintes reals de cervesa alemanya sense saturar barres improvisades. Vestir l'espai amb una identitat bavaresa reconeixible que sobrevisqui a la convivència amb la senyalística corporativa. I muntar-ho i desmuntar-ho tot en una franja molt estreta, sense deixar-ne rastre l'endemà, quan els equips tornin al seu lloc.

El format de còctel estàndard no resol cap dels tres fronts.

Bacus dissenya una cantina Oktoberfest desplegable sobre la planta d'Allianz. El concepte operatiu és clar: tractar l'espai com si fos una carpa de la Wiesn de Munic, no com una oficina decorada. Això obliga a prendre tres decisions de producció simultànies.

Primera, el circuit de cervesa. S'acorda amb Paulaner el lliurament de barrils i tiradors amb un dia complet d'antelació, instal·lats sobre tres taulells ad hoc d'un metre i mig coberts pel càtering. L'operativa es calcula per servir al voltant de tres-centes pintes o sis-centes mitges pintes en gerres de vidre de vint-i-vuit centilitres, amb un estoc real de quatre-centes seixanta-vuit gerres i dos barrils extra de reserva.

Segona, l'equip a sala. Cinc cambrers uniformats de negre amb attrezzo bavarès (barret típic de feltre i elàstics blaus) i beermans que recorren la planta omplint gerres directament entre els assistents, sense obligar ningú a fer cua a la barra. La figura del beerman és deliberada: trenca la dinàmica de còctel corporatiu i trasllada el ritme d'una cerveseria real.

Tercera, la capa decorativa. Camins de taula, banderoles penjades, cartells temàtics i globus seleccionats per vestir l'espai sense tapar la senyalística corporativa que no es podia retirar. La decoració es munta en una sola tarda.

L'assistent passa el control d'accés habitual d'Allianz, puja a la seva planta i s'hi troba una versió diferent de l'espai on treballa cada dia. Taules llargues vestides amb camins de taula de quadres, banderoles blaves i blanques que creuen el sostre, gerres de cervesa buides que esperen, pretzels apilats en safates i l'olor inconfusible de la cervesa acabada de tirar.

Els cambrers amb barret bavarès reben els grups a la barra. Els beermans comencen a circular gerra en mà per les zones amb més densitat, una pràctica que a Munic és estàndard i que aquí canvia el ritme de la conversa: ningú no s'ha d'interrompre per anar a buscar beguda. La música ambient acompanya, sense tapar les veus. Els equips es barregen amb departaments amb què normalment no comparteixen ni la cafetera.

No hi ha escenari ni dinàmica forçada. La cerveseria s'encarrega de generar l'ambient.

L'esdeveniment té lloc dins de la finestra acordada. Les tres-centes pintes se serveixen sense tensió a la barra gràcies al reforç dels beermans, l'estoc de gerres absorbeix el ritme i els dos barrils extra de reserva no s'arriben a obrir. El desmuntatge es completa la mateixa nit.

L'endemà, la planta de Ramírez de Arellano torna a funcionar com a oficina sense cap rastre tècnic de l'esdeveniment. Allianz repeteix el format Oktoberfest amb Bacus en edicions posteriors.