Siris Capital · Wine Tasting Casa Batlló

L'espai escollit va ser la Casa Batlló, al passeig de Gràcia. Edifici d'Antoni Gaudí, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, una de les peces més visitades del modernisme català i un actiu cultural que qualsevol inversor nord-americà reconeix abans d'aterrar. L'oportunitat editorial era immediata. La dificultat operativa, també.

Un espai patrimoni de la UNESCO imposa restriccions que no admeten interpretació. La càrrega sobre els forjats, la temperatura del saló, els punts d'ancoratge, el règim d'il·luminació arquitectònica de l'edifici, els fluxos del personal de càtering i el calendari d'ús compatible amb l'operativa diürna del museu són condicions de contorn que no es negocien. Qualsevol proposta d'escenografia, muntatge tècnic o servei a sala es contrasta primer amb aquestes restriccions.

El repte editorial hi afegia una capa més. Un tast de vins prèmium dins de Gaudí competeix amb el mateix edifici per l'atenció del convidat. Si el càtering s'executa com un sopar de gala d'empresa estàndard a Barcelona, l'espai s'empassa la vetllada i el tast passa desapercebut. Si s'executa com una peça editorial autònoma, l'edifici queda relegat a fons. L'equilibri era exigent: que el tast estigués a l'altura de Gaudí i que Gaudí no apagués el tast.

Bacus va plantejar la vetllada com una sola narrativa contínua dividida en passos, en què el wine tasting corporatiu marcava el ritme de la nit i l'espai treballava com a marc. L'estructura partia d'una arribada cerimoniosa per la façana del passeig de Gràcia, recepció a la planta noble de l'edifici, tast maridat en passos successius coordinats amb el servei de cuina i sobretaula llarga en un dels espais singulars de la casa. Aforament tancat de convidats internacionals, format assegut, atenció individual per taula.

La selecció de vins es va treballar a partir d'una lectura del convidat. Perfil financer nord-americà, paladar habituat a referències internacionals, expectativa de descoberta. La carta combinava referències espanyoles de denominacions de prestigi amb vins europeus que dialoguessin amb cada plat del menú i permetessin al sommelier construir el guió de la vetllada com una conversa, no com un llistat. Cada pas tenia el seu ancoratge editorial: per què aquest vi, per què aquest plat, per què aquest ordre.

La direcció artística general la va signar Bacus, que va integrar l'equip de sommeliers, la cuina, el servei de sala, la il·luminació arquitectònica complementària del saló i la direcció d'escena el dia de l'esdeveniment. L'edifici es va treballar sense tapar res. Sense escenografia afegida, sense estructura tècnica visible, sense projecció sobre pedra. La intervenció es va concentrar allà on el convidat posava la mirada de prop: la taula, la copa, el plat, la conversa amb el sommelier.

L'arribada es va dissenyar com una obertura cerimoniosa. Recepció a la façana, pujada per l'escala interior de la casa, primer espai de benvinguda amb copa inicial i vista directa dels elements arquitectònics pels quals l'edifici és reconegut arreu del món. El convidat financer internacional, acostumat a gales en hotels i salons convencionals, percep de seguida que la vetllada es juga en una altra lliga d'espais.

La transició al tast es va fer amb la sala ja parada, taula formal, copes alineades i sommelier a punt. El primer pas va obrir la conversa de la nit. A partir d'aquí, el ritme el va marcar la coordinació entre cuina, sala i sommelier. Cada plat arribava amb la nota del vi que s'hi maridava. La conversa de taula girava al voltant del que s'estava bevent, no del soroll exterior. I l'arquitectura de l'edifici quedava al fons, present sense imposar-se, com un recordatori constant de la plaça on el fons havia decidit convocar el seu cercle.

La sobretaula es va allargar dins del mateix edifici. El convidat va tancar la vetllada amb la sensació d'haver estat rebut en un espai que no es lloga per a qualsevol sopar, atès per un servei que coneixia cada referència de la carta i partícip d'una conversa que el fons havia construït específicament per a aquella nit.

El jurat dels Premis Eventoplus va reconèixer la peça amb el guardó de BRONZE en la categoria de Millor Aplicació de Càtering. El reconeixement valida el que el client havia contractat: un sopar de gala d'empresa a Barcelona en què el càtering no és suport sinó contingut editorial, executat dins d'un espai exclusiu com la Casa Batlló amb una disciplina operativa compatible amb les restriccions d'un patrimoni de la UNESCO.

Els Premis Eventoplus són el principal reconeixement professional del sector de l'esdeveniment corporatiu a Espanya i funcionen com a referència de mercat per a clients B2B exigents. Un premi Eventoplus de càtering en aquesta categoria documenta de manera verificable el nivell al qual Bacus opera la peça gastronòmica dins d'un esdeveniment corporatiu en un espai patrimonial. La relació amb Siris es va tancar amb la vetllada produint l'efecte que el fons havia demanat: una nit que el seu cercle internacional pogués explicar de tornada a Manhattan.