El sopar de mediadors té una dificultat específica: el convidat repeteix. El mateix agent que hi va assistir l'any passat hi torna aquest any. Si la vetllada es repeteix amb canvis cosmètics, la xarxa ho nota i el sopar perd valor com a reconeixement. El repte editorial no era omplir un saló amb bona cuina — això es dona per descomptat en un sopar de gala corporatiu a Madrid d'aquest perfil. El repte era construir una peça que el mediador no hagués vist en altres convocatòries del sector financer.
A això s'hi afegia la restricció de l'espai. El Palacio Neptuno és un palau històric de principis de segle al Madrid dels Àustries, amb sostres alts, motllures i unes proporcions que imposen respecte. Qualsevol intervenció escenogràfica havia de dialogar amb l'arquitectura existent, no tapar-la. I la producció tècnica s'havia de resoldre sense agressió visual: res de torres de truss nues, res de pantalles LED frontals que trenquessin la lectura del saló.










